Paraules oblidades de l'espanyol que ja no es fan servir

L'espanyol, com altres idiomes vius i en transformació constant, ha experimentat al llarg de la seva història una evolució que, inevitablement, ha portat a l'oblit de certes paraules que en el seu moment van tenir un lloc destacat en la parla quotidiana. Actualment, hi ha uns 580 milions d'hispanoparlants repartits per Espanya i l'Amèrica Llatina, i l'espanyol és un idioma parlat oficialment a 21 països.

La Reial Acadèmia Espanyola (RAE), institució encarregada de vetllar pel bon ús i per la conservació de la llengua espanyola, ha estat testimoni d'aquesta evolució lingüística i ha retirat del diccionari oficial termes que han caigut en desús o que han estat reemplaçats per altres de més contemporanis.

L'eliminació de paraules del diccionari no és un procés comú ni dràstic. Quan s'identifiquen termes que han caigut en desús, s'avaluen amb cura i es determina si s'han d'eliminar de l'edició vigent del diccionari o si es conserven acompanyats d'alguna anotació. En el primer cas, aquestes paraules obsoletes acostumen a quedar arxivades en edicions anteriors.

Els termes poden caure en desús pels canvis socials, pels avenços tecnològics o per l'evolució del llenguatge i, en aquest procés, es van reemplaçant per nous termes que reflecteixin les noves realitats i necessitats de la parla quotidiana.

En aquest article, hem triat 25 termes obsolets que s'han eliminat de la RAE i n'expliquem breument el significat.

Paraules retirades per la RAE

La RAE, amb l'actualització periòdica del seu diccionari, ha eliminat fins ara 2.793 paraules que van deixar d'usar-se en els darrers 100 anys. Cada terme retirat és un vestigi d'una era, un costum o un concepte que alguna vegada va ser rellevant per als parlants d'espanyol.

Vint-i-cinc termes obsolets que van emmarcar una època

1. Aborrecedero: una cosa que causa rebuig o aversió.
2. Adéfago: persona que menja en excés.
3. Ahogaviejas: planta de tija prima.
4. Almazuela: un tipus de cobrellit o manta feta de retalls de tela.
5. Bajotraer: sinònim d'"abatimiento" (abatiment) o "humillación" (humiliació).
6. Camasquince: es diu d'una persona tafanera.
7. Chicuelo: diminutiu de "chico" (noi).
8. Cocadriz: nom femení del cocodril.
9. Demoranza: demora, tardança, dilació.
10. Desarrebozadamente: sense embuts, clara i obertament.
11. Durindaina: sinònim de "justicia" (justícia).
12. Enclarar: aclarir.
13. Ergullir: sentir orgull, envanir-se, infondre supèrbia.
14. Fabulizar: inventar coses fabuloses.
15. Gallinoso: algú tímid, pusil·lànime, covard.
16. Manaza: femení augmentatiu de "mano" (mà).
17. Minguado: adjectiu antic procedent de "menguado" (minvat), covard.
18. Neoplasma: teixit cel·lular anormal de nova formació.
19. Ochentañal: es diu de la persona de vuitanta anys.
20. Palacra: palleta d'or.
21. Pilluelo: diminutiu de "pillo" (murri), persona múrria i hàbil per enganyar els altres.
22. Porfijar: afiliar, adoptar algú com a fill.
23. Quizabes: denota possibilitat, potser.
24. Vosco: antiga manera de dir "con vos" (amb vós) o "con vosotros" (amb vosaltres).
25. Zozobrante: que està en perill de naufragar o enfonsar-se.

Com el vocabulari espanyol reflecteix la seva evolució

L'eliminació d'aquestes paraules per part de la RAE no vol dir que hagin de ser oblidades; per contra, cada terme és un reflex de la cultura, la tecnologia i la societat en diferents moments històrics. El coneixement d'aquestes paraules ens ajuda a comprendre l'evolució del llenguatge al llarg del temps. A més, ens permet entendre com certs objectes, conceptes o pràctiques han canviat o desaparegut amb el temps i com han estat reemplaçats amb noves formes de comunicació o tecnologies més avançades. Per tant, encara que aquestes paraules siguin eliminades dels diccionaris per manca d'ús, el seu significat i la seva rellevància històrica poden perdurar en la memòria col·lectiva.

Marta P. Campos, en el seu projecte "1914-2014", ha recopilat paraules oblidades de l'espanyol, en un homenatge a la riquesa lingüística i cultural del nostre idioma. En rescatar paraules com "aborrecedero" o "adéfago", ens recorda la importància de preservar el nostre llegat lingüístic.

És el desús i la irrellevància d'aquestes paraules en l'actualitat el principal motiu pel qual aquests termes han perdut la seva entrada al diccionari. Cada paraula que cau en l'oblit és una peça del trencaclosques que conforma la identitat de l'idioma espanyol. Tot i que molts d'aquests termes ja no ocupen un lloc en l'edició actual del diccionari oficial, continuen sent testimonis de l'evolució de la nostra llengua i de la societat que la parla. En rescatar i recordar aquestes paraules, no tan sols ampliem el nostre vocabulari, sinó que també honorem la nostra història i la nostra cultura.

Els idiomes són vius i van experimentant canvis a mesura que les societats avancen. Com creus que parlarem d'aquí a 100 anys?

Esperem que aquesta informació t'hagi resultat interessant. No dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres o visitar el nostre blog per trobar més articles amb dades curioses sobre idiomes i tecnologia.