El món de la traducció avança a un ritme vertiginós, ja que cada cop es perfeccionen més els mètodes de traducció automàtica o machine translation (MT) .
De mica en mica, amb aquestes noves tecnologies automatitzades disminueix la necessitat de la intervenció humana en els processos de traducció.
El fenomen de la traducció automàtica va aparèixer per primera vegada a principis de la dècada dels 50 i va marcar un abans i un després pel que fa a traducció, a més de revolucionar per complet el sector. Aquesta eina permet traduir textos automàticament i sense ajuda de cap traductor humà.
Des que va començar a utilitzar-se aquesta tecnologia, s’ha obert un debat interminable: la traducció automàtica arribarà a substituir completament la traducció humana?
En aquest article abordarem aquesta qüestió perquè puguis resoldre tots els teus dubtes sobre aquest tema.
A més, t’explicarem quines són les principals característiques de cadascuna perquè puguis decidir quina s’adapta millor a les teves necessitats.
La traducció humana: els inicis
Encara que pugui sorprendre, la traducció es remunta a èpoques molt llunyanes. La primera evidència de traducció humana reconeguda es troba a la pedra Rosetta, un decret egipci escrit sobre una pedra de 800 kg i de més d’un metre d’alçada, que està redactat en tres idiomes diferents: jeroglífics egipcis, escriptura demòtica i grec.
Des d’aquell moment, comença la disciplina de la traducció quant a estudi i pràctica. La traducció ha estat una activitat vital per a la civilització humana que ens ha acompanyat al llarg de tota la nostra història i continua sent una peça clau a la societat actual.
Va ser amb l’aparició de la impremta al segle XV quan l’activitat de la traducció humana va experimentar un gran auge. Aquesta eina va multiplicar exponencialment l’ús del llenguatge escrit per traduir textos a altres idiomes i millorar la comunicació entre diferents cultures i societats que parlaven diferents llengües.
La figura del traductor va adquirir una rellevància especial a partir de la revolució industrial, amb l’expansió de les relacions comercials i diplomàtiques internacionals, i ha continuat sent clau per compartir, fins avui, els avenços científics i tecnològics a escala global .
La traducció humana: avantatges i inconvenients
Tècniques i procediments de la traducció humana
La traducció humana ha evolucionat molt al llarg de la història, s’han perfeccionat les tècniques i la metodologia ha esdevingut un procés molt més exhaustiu i eficaç.
Tècniques més habituals de traducció humana:
- Traducció literal: es tracta de fer una traducció literal de les paraules del text original, sense alterar-ne el significat ni l’estructura. Aquest tipus de traducció només serveix en els casos en què els idiomes implicats en la traducció tenen una mateixa estructura.
- Equivalència: aquest tipus de traducció pretén ser fidel al to i missatge del text original, tot canviant l’estructura i l’estil de l’idioma d’origen i fent una equivalència entre les llengües.
- Calc: similar a la traducció literal, es fa servir per traduir expressions de la llengua d’origen sense que això impliqui respectar-ne l’estructura.
- Adaptació: aquesta tècnica implica adaptar els elements culturals del text perquè tinguin sentit en l’idioma de destinació i tinguin el mateix sentit en la seva societat.
- Transposició: comporta una alteració en l’estructura gramatical de la frase, però el significat no es veu alterat.
Tot i així, l’èxit de la traducció humana no recau en aquestes tècniques, sinó en el criteri i la sensibilitat de la persona que les fa servir.
Processos de la traducció humana
En general, els traductors solen seguir una sèrie de pautes no estrictament obligatòries, però sí molt recomanables perquè el procés de traducció sigui de qualitat. A continuació, trobaràs fases generals del procés de traducció d’un document estàndard.
- Anàlisi del document que es traduirà: comença amb una lectura prèvia per identificar el tema i l’estil del text original, la intenció i l’idioma de treball. A més, en aquesta fase se solen escollir les eines de suport a la traducció, com ara diccionaris bilingües i monolingües, glossaris, etc.
- Investigació: cerca prèvia necessària de textos paral·lels i d’informació sobre el tema que es traduirà.
- Traducció: es tracta del mateix procés de traslladar la informació d’un text d’una llengua A a una llengua B, tot respectant la intencionalitat de l’autor i sent el més fidel possible al text d’origen.
- Revisió: és una part fonamental del procés que se sol centrar en errors de significat, gramaticals o d’estil.
- Entrega: es lliura al client la traducció sol·licitada.
Principals problemes de la traducció humana
El problema principal de la traducció humana és el temps que un traductor necessita per completar un projecte. Tot i que els entorns de treball han evolucionat i agilitzen el procés humà de traducció, aquest continua sent més lent del que requereix el ritme del mercat actual i la seva immediatesa.
Els traductors treballen amb ordinadors que agilitzen el procés amb eines diferents, com poden ser els processadors de textos, que alerten de petits errors de gramàtica o d’ortografia. A més, les investigacions terminològiques es fan molt més de pressa gràcies a les plataformes d’Internet.
Malauradament, amb això no n’hi ha prou. Perquè la traducció humana sigui perfecta es necessita molt de temps i revisió, per la qual cosa el seu preu és molt més elevat i els terminis de temps són més llargs.
No obstant això, hi ha certes tasques per a les quals la traducció humana continua sent la millor opció. Quan es tracta de traduir o transcrear continguts de màrqueting, per exemple, la sensibilitat i la creativitat humanes encara són difícils de substituir malgrat els avenços tecnològics.
La traducció automàtica: avantatges i inconvenients
Tècniques i procediments de la Machine Translation
Si la traducció humana ha avançat en les darreres dècades, la traducció automàtica ha aconseguit un abast inimaginable, amb una gran repercussió a la professió.
Les primeres traduccions automàtiques estaven basades en regles (RBMT, per les sigles en anglès) i utilitzaven la informació lingüística dels diccionaris i fonts gramaticals tant de la llengua d’origen com de la d’arribada.
Posteriorment, es va substituir per la traducció automàtica estadística (SMT, per les sigles en anglès) i analitzava els corpus bilingües existents.
Les darreres tendències en traducció automàtica estan ara liderades per la traducció automàtica neuronal (NMT, per les sigles en anglès), que utilitza xarxes neuronals artificials, i que empreses com Google i Microsoft ja estan implementant.
Processos de traducció automàtica
El procés que solen seguir les eines de traducció automàtica generalment se centra en tres fases:
- Anàlisi del text d’origen (TO): Sovint amb el suport de les tècniques de Processament del Llenguatge Natural (NPL, per les sigles en anglès), aquesta fase és essencial perquè l’eina desglossi adequadament el text, per oferir la traducció més fidel i encertada possible.
- Transferència de la llengua d’origen (LO) a la llengua d’arribada (LA): és l’etapa bilingüe on l’eina produeix automàticament el text traduït a partir de la informació extreta de l’anàlisi, els glossaris, les memòries de traducció, els corpus, etc.
- Síntesi de la llengua d’arribada: el sistema adequa l’ordre de les paraules dins de les frases segons l’LA seguint-ne les regles específiques i es genera la traducció.
Principals problemes de la traducció automàtica
Tot i que la traducció automàtica ha avançat vertiginosament, continua sent un programari informàtic i encara no és equiparable al 100 % a la ment humana.
Una de les carències principals en l’anàlisi prèvia del text d’origen sol ser el reconeixement de matisos segons el context. Això continua sent una mica complicat per als programes de traducció automàtica, fins i tot ajudant-se de memòries de traducció emmagatzemades de traduccions prèvies.
El context i les accepcions culturals de la llengua d’origen i la llengua d’arribada són encara difícils d’identificar per a les eines automatitzades.
Tot i que en els darrers anys s’han perfeccionat i ho continuaran fent cada dia més de pressa, el cert és que, de moment, la traducció automàtica no pot substituir del tot la traducció humana. Han de treballar juntes per una mateixa causa: aconseguir traduccions cada vegada més precises amb un procés més eficient. Per això, moltes empreses opten per fer servir la traducció automàtica i realitzar un procés de postedició.
El procés de postedició de les traduccions automàtiques comprèn la traducció d’un corpus per part d’una eina de traducció automàtica i una revisió posterior realitzada per un traductor humà. D’aquesta manera, s’aconsegueixen identificar els errors que l’eina automàtica no ha resolt adequadament però sense la lentitud que suposa la traducció d’un text realitzat únicament per un traductor humà.
L’evolució del programari de traducció
Hi ha nombrosos motors de traducció automàtica, tant públics com privats. Alguns dels més utilitzats actualment, ja sigui amb versions lliures o amb versions avançades de pagament, són:
- Google Translate
- Systran
- Bing Microsoft translation
- Alibaba (eCommerce Model)
- Tilde MT
- Amazon Translate
Tots aquests motors ajuden a traduir els textos de manera més eficaç i ràpida. Tot i que aquestes eines de traducció automàtica s'estan perfeccionant, continuen cometent errors, ja siguin gramaticals, de context o d’incoherència terminològica. Els errors varien molt segons la combinació lingüística o l’àrea del coneixement.
Prescindir de la traducció humana depèn més aviat de la naturalesa i del propòsit del text, però aquest és un tema complex del que encara en queda molt per desengranar.
Esperem que aquest article t'hagi servit per aclarir alguns dubtes i que t'ajudi a triar el servei de traducció que millor s'adapti a les teves necessitats. Pots trobar més contingut relacionat al nostre blog o bé contactar amb nosaltres per obtenir més informació.
.svg){kind=icon}
.svg){kind=icon}
.svg){kind=icon}
